Amb tristor ens arriba març. És el que mai creus que va a passar, que qui sempre ha estat lluitant i reivindicant des de la política el que ha considerat més just amb tanta força i convicció, qui sempre ha estat disposta a col·laborar i ajudar, i qui ha dedicat gran part del seu temps a fer una Cullera més oberta i plural tant des del món associatiu com cultural, haja aixecat els braços i haja dit prou.
Pili, ens has deixat massa prompte i inesperadament, però no te’n has anat del tot. Et tindrem sempre entre nosaltres, amb totes aquelles coses que ens has ensenyat, amb l’orgull d’haver pogut tindre’t com una companya de viatge en el transcurs de tots aquests anys d’implicació cultural i política.
Per a nosaltres sempre has sigut un referent de valors immesurable; ens has mostrat solidaritat, altruisme, bondat, implicació, valentia, esforç… La llista seria infinita perquè tot això i més et definia.
L’estima al teu poble t’ha portat a participar de l’activisme fins als teus últims alés, quan ja la salut et jugava una mala passada, però la teua força de voluntat era superior i no volies estar a casa sense aprofitar la vida.
Quant et devem i quant agraïts t’estem, i no t’ho hem dit prou vegades!! Però ara ja és hora que descanses, i no et preocupes que molts són i seran els que seguiran la teua empremta.
Per a nosaltres sempre estaràs present. Que la terra et siga lleu, companya.
T’estimem!!
Compromís per Cullera