Des de la sectorial d’Agricultura de Compromís per Cullera volem donar a conéixer el llibre titutal <<l’Economia del Bé Comú>> de Christian Felber. Per això durant els propers mesos tenim la intenció de publicar en l’Expressió un resum de cada capítol. Així doncs, vos deixem amb el resum del primer capítol.

       I.            Anàlisi breu.

La dignitat humana, valor en igualtat, sense condicions i inalienable, que posseïxen tots els éssers humans, és el major dels valors. El primer que es menciona en la Declaració Universal de Drets Humans. La dignitat no requerix de cap acció, sols d’existència.

Els paràmetres de mesura monetaris, PIB en el cas dels Estats -macroeconomia- o benefici en el cas de les empreses -microeconomia-, en augmentar no comporten precisament un augment en el grau de satisfacció de les persones en l’economia i en la societat. El cas del Producte Interior Brut (PIB), que representa el valor total dels mercats de tots els bens i serveis produïts per un país durant un any, és especialment sensible, sobretot, quan se’l compara amb el coeficient de Gini, que mesura la desigualtat en els ingressos dins d’un país, observant-se que un PIB a l’alça provoca directament un augment de la desigualtat; i amb un PIB en recessió, situació actual, l’augment de la desigualtat és molt més gran encara. Tanmateix, ocorre en microeconomia, els balanços empresarials no ens diuen res quant al benestar dels seus treballadors, si és o no sostenible des del punt de vista mediambiental l’empresa, etc. Per tant, no són indicadors dignes.

Una economia que no preserva la dignitat humana, que és la premissa de la llibertat, no es pot anomenar com a economia lliure. Tota economia que perseguix el benefici individual i la competència destruïx la llibertat.

En les nostres relacions diàries o d’amistat ens va bé quan posem en pràctica valors tals com la confiança, la sinceritat, l’apreci, el respecte, escoltar els altres, l’empatia, la cooperació, l’ajuda mútua, i la voluntat de compartir. L’economia de lliure mercat es basa en una sèrie de normes que potencien la búsqueda de beneficis i la competència. Aquestes pautes incentiven l’egoisme, la cobdcia, l’avarícia, l’enveja, la falta de consideració i de responsabilitat. Els valors són com una guia que indica a la nostra vida una direcció. La guia diària de la majoria de les persones senyala cap a una direcció ètica -confiança, cooperació, voluntat de compartir- alhora que en una part de les seues vides, l’economia de mercat, una segona guia els marca un camí just en direcció contrària -egoisme, competència, cobdicia- la qual cosa ens sumeix en una gran contradicció. I aquesta contradicció no és sols una errada estètica en un món complexe, sinó que representa una catàstrofe cultural que ens divideix en el més profund, com a individus i com a societat.

El “lliure mercat” seria un mercat lliure si tots els que hi participen activament pogueren eixir indemnes de qualsevol transacció comercial, però açò només ocorre en una part de les transaccions del mercat.

Les típiques transaccions són les següents:

·         La mitjana dels empleadors pot més fàcilment que la mitjana dels treballadors retrocedir front a un contracte de treball per a fixar els seus termes.

·         La mitjana de les entitats creditícies poden més comodàment que la mitjana dels prestataris paralitzar un contracte de crèdit per a estipular les seues clàusules.

·         La mitjana de les corporacions globals pot més fàcilment que la mitjana de proveïdors prescindir d’algun dels seus milers de col·laboradors i d’aquesta manera determinar les condicions del contracte.

“L’avarícia i la competència no són el resultat del temperament humà immutable. L’avarícia i la por a l’escassesa estan sent en realitat creats i amplificats, amb la conseqüència directa que ens hem de barallar entre nosaltres per a sobreviure” (Bernard Liertaer – Fundador del Sistema de Moneda de la Unió Europea).

logo sense coalició. compromís per culleramans ajudan-se