“Llançar una pedra és una acció punible, llançar cent pedres és una acció política”. Però sembla que la por haja canviat de bàndol: ara ells es llancen pedres a la seua pròpia teulada -i pedres grosses. Enmig d’una crisi inacabable, la corrupció ha sacsejat els ciments del sistema; la democràcia és avui una fal·làcia, ens governa la màfia.
Diners A i diners B, la doble moral capitalista en estat pur.
Tanmateix, l’alternativa al model corrupte sempre ha estat aquí, convocatòria rere convocatòria. Ensopegant una vegada i un altra en la mateixa pedra. Inevitablement, però aquesta vegada pot ser definitiva. Podem aplegar al punt de no retorn. El medi ambient col·lapsarà de manera irreversible… La seua economia s’endinsarà en un bucle de pujades i baixades -si és que puja- escassesa i desigualtats, guerres i fam. Adéu a qualsevol remota esperança de benestar social, si no guanyem ara, no hi ha futur per a ningú.
Desenganyar-se ara, o morir per sempre. Que quede clar: aquesta crisi no s’acabarà mai. I esta és l’única previsió sensata que podem escoltar. Els governs, per tant, menteixen. No es crearà ocupació. Molta gent, tal volta no torne mai a treballar, cóm és el cas dels aturats de més de cinquanta anys. Però és que el cas dels joves és encara molt més greu, i la gent gran, i els discapacitats… i els no nascuts, aquests sí que ho tenen realment fotut.
La desocupació i el treball precari, més precari que mai, és l’esquema amb què haurem de conviure ara i en el futur.
Ara bé, com ja hem dit adés, l’alternativa a l’atur i a la corrupció política sempre ha estat ací, perquè realment hi ha idees que defensen que l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no al servei de la classe dominant -d’aquells qui detenten el capital. En aquest sentit, la nostra idea parla de: “L’economia del Bé Comú”, i és una proposta ferma i necessària; El benestar col·lectiu de les persones i la conservació del medi ambient han de ser primordials. Presentar aquesta alternativa a la ciutadania, explicar-la i aplicar-la és la nostra feina diària i el nostre compromís amb la història.
Avui, l’economia del bé comú, per a nosaltres, simplement significa autosustentar la voluntat política que el poble no passe fam i puga treballar dignament, per això, entre d’altres iniciatives, el punt de recollida de menjar per a gent necessitada. En un intent de suplantar la involuntat política dels nostres governants. Però l’economia del bé comú va molt més enllà, podent-se dissenyar sobre la seua base un sistema de vida sostenible per a les persones i el medi ambient. És tracta, en qualsevol cas, d’un esquema pràctic que pot ser assolit des d’un primer moment per qualsevol empresa, per un determinat poble (a Muro d’Alcoi ja s’aplica) o en última instància per un país sencer, simplement és una qüestió d’iniciativa.
El poble no pot estar en l’atur, ni tampoc pot permetre’s el luxe de destruir l’entorn natural en que habita. Aquests són actualment els punts de distensió entre ells i nosaltres, i la por… és la por a que un dia la gent esi farte, i està present en la nova “Llei de Seguretat Ciutadana”, que recorda més aviat un govern franquista.