La passada nit de Cap d’Any, durant el transcurs del Festivern 2013-2014, es va acomiadar del gran públic el millor grup de música que ha existit al País Valencià durant els últims 15 anys.
Els Obrint Pas, un grup amb què molts de nosaltres hem crescut i hem somiat,
va realitzar el seu comiat davant dels 10.000 assistents al ja tradicional festival que se celebra les nits del 30 i el 31 de desembre des de fa uns anys.
Servisca aquest article com a humil agraïment a un grup que ha fet molt per fer augmentar l’autoestima del Poble Valenià, de la mateixa manera que ho va fer Canal 9 durant les poques setmanes que va emetre sense censura.
Potser una gran part de la ciutadania de Cullera no sabia de l’existència d’aquest grup de música, un grup que cantant en valencià ha actuat per tot el mon: Europa, llatinoamèrica i fins i tot el Japó han sigut escenari d’algunes de les milers d’actuacions d’un grup que durant tota la seua existència ha patit una censura total per part dels mitjans de comunicació valencians, tant públics com privats.
Tal vegada les seues lletres reivindicatives, l’ús d’instruments tradicionals o la utilització en exclusiva del valencià en les seues cançons han sigut motiu de censura, però tanmateix, com ja he dit, els Obrint Pas han sigut l’únic grup valencià que ha actuat al Japó i a llatinoamèrica i, repetisc, utilitzant únicament la nostra llengua en les seues cançons.
Aquesta actitud dels Obrint Pas ha ajudat molts valencians i valencianes a entendre que amb la nostra llengua es pot viatjar arreu del món, que és nostra, que l’hem de defensar i que ens hem de fer respectar.
Tant de bo tants molts altres professionals de tots els àmbits feren un pas avant i tingueren la mateixa actitud lingüística que els Obrint Pas. Que agradable seria anar a un restaurant i trobar-te la carta en valencià, assistir a una sessió de cinema i poder vore una pel·lícula en la teua llengua; anar al quiosc i poder adquirir un diari en valencià o poder posar la tele i poder gaudir del telenotícies, de l’oratge o d’una pel·lícua en la nostra llengua.
Fins que arribe el dia, els i les valencianistes continuarem lluitant per tal de poder viure de manera normal al nostre País. Mentrestant, continuarem somiant amb l’ajuda de les cançons de grups com Obrint Pas, que ens han ajudat i ens ajuden a sentir l’alegria de viure i de construir un futur millor.
Com va dir Joan Fuster, com cantaven els Obrint Pas: no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. O ara o mai!