Les séquies ploren, el paisatge és desolador: aire contaminat, terra cremada. Gràcies als esforços d’aquest govern tutelar que no existeix, com se sap, més que per al bé del poble.
Els problemes necessiten solucions tècniques, els polítics no saben més que fer lleis i declarar guerres. No volen una solució tècnica, així que inventen una llei. Aleshores el problema es perpetua. La llei coacciona el dèbil i corromp el poderós, mentrestant el món s’acaba…
El fum que produïa la crema de la palla de l’arròs, en el marc del Parc Natural de l’Albufera de València, en finalitzar la campanya de la recol·lecció, molestava els veïns dels nuclis urbans propers. La llei diu ara doncs, que queda totalment prohibit dur a terme aquesta acció. Com si fóra tan fàcil donar l’esquena a la història. Els tècnics del passat es durien les mans al cap.
Com sempre durant el transcurs de la història, la llei del qui no coneix el problema el magnifica. Deixar la palla en els camps, ja que és una zona humida que roman inundada durant l’hivern, provoca la seua putrefacció. L’aigua es fa negra, la seua capacitat d’allotjar vida disminuïx notablement. El gas metà, derivat del proces de putrefacció, intoxica els éssers vius del medi. Resta oxigen i genera gasos nocius, així es com funciona la llei.
Dur el Papa a València és assolible, evitar les llàgrimes negres de les barraques del Palmar, no.
La qüestió de la problemàtica de la palla és una mostra més de la inoperància dels nostres governants, alhora de solucionar els problemes que més afecten el conjunt de la població. Si es tracta de tancar un mitjà de comunicació públic, ja no hi són tan inoperants -recordem el cas d’RTVV.
La situació comença a ser insostenible. Les solucions no venen. Els joves es desesperen, cremen contenidors. La gent “normal” s’hi espanta, -així no van a solucionar-se els problemes…, diuen. I no s’adonen que no hi ha major violència que l’exercida per un govern que destrueix el nostre territori, es burla de la nostra identitat com a poble i condemna el futur. Les séquies negres són violència, la seua democràcia és la violència. I no tampoc no s’adonen que mentre ells, els adults, no vegen més enllà de dues opcions -PP o PSOE-, és a dir, no vegen més enllà de la violència, als joves no els quedarà un altra que continuar cremant contenidors, conscients que aquell qui no té res a perdre -el que no té futur- està disposat a assumir certs riscos per tal de revertir aquesta situació.
La pilota està en la teulada de l’elector mitjà, cremar contenidors no es factible -la policia té porres grosses. Canvieu d’opció de vot, eixa és avui la nostra demanda! O allò que ens espera és a un increment de la violència, i en lloc de demandes seran exigències.
Serà l’ única vegada en quatre anys que podràs prendre una decisió política. Aprofita-la!