Sr. Alcalde, Sra. portaveu del PP, Sr. Portaveu del PSOE, senyores i senyors regidors, intendent de la Policia Local, Tinent de la Guardia Civil, presidentes i presidents, representants de les associacions i colectius locals, a tots , bona vesprada i benvinguts ala Casa Consistorial, a la casa del poble, per a celebrar el dia gran dels valencians, en el que celebrem l’origen del poble valencià, la que conmemora el nostre naixement com a comunitat política, la que consigna els nostres orígens com a col·levtivitat pròpia, la que ens ha atorgat una identitat diferenciada no sols dins del conjunt més ampli dels territoris d’una mateixa llengua; sinó, per descomptat, de qualsevol altra, la data que ens ha convertit en allò que – en gran part – som ara.
Una any més, ens trobem per celebrar el 9 d’octubre, Sant Donís, l’entrada del Rei Jaume I a València, pero també des de 1977 el dia nacional dels valencians.
És un dia festiu però també reivindicatiu. Des d’aquella primera manifestació popular i nombrosa reclamant l’Estatut d’Autonomia l’any 77, el 9 d’ctubre és un dia per a parlar del nostre futur.
Aquest 9 d’octubre arriba en el marc de la més profunda crisi económica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidencia les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la inmensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.
Una crisi que abasta a amples capes de la ciutadania valenciana i dels nostres sectors productius, arrosegant a la major part de les economies europees i que ha servit d’excusa per destruir l’incipient estat del benestar que haviem conquerit i els drets socials, laborals i econòmics d’amples sectors de la població.
Una crisi que també posa en perill la nostra identitat com a poble, la de sentir se i viure com a valencians.
Enguany, el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha intentat menysprear el dia més important dels valencians, i passar lo a dilluns. De moment ha reculat, però només pensar en pendre eixa decisió, diu molt poc de l’orgull de ser i sentir-se valencià, com a persona i com a màxim representat del govern dels valencians. Des de Compromís presentarem una moció, espere que consensuada per tots els partits politics, per a evitar aquesta agressió a tots els valencians.
I estic convençut que només tindrem futur si conservem i ampliem l’autogovern:
– Com a ciutadania i com a societat que mira al futur, el poble valencià s’oposa
al desballestament de l’Estat de les autonomies que ha iniciat l’Estat espanyol,
amb el pretext de la crisi, com si fóra una retallada més, aquesta en autogovern
i democràcia. És imprescindible que el País Valencià tinga tots els instruments
polítics i econòmics al nostre abast per prendre decisions i bastir la nostra
eixida a la crisi.
– El Consell Valencià, endeutat per un sistema de finançament autonòmic
nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva es troba paralitzat i
sense alternatives, ha demanat un rescat al Govern espanyol, a canvi del
nostre autogovern. Han posat preu a la nostra llibertat i als nostres drets: 4.500
milions d’euros, uns diners que no equivalen ni tan sols als 6.000 milions
d’euros a l’any d’impostos que paguem els valencians, que se’n van a Madrid i
no hi tornen. El nom d’aquesta sagnia és “espoli fiscal”, i amb aquest model centralista ens han portat a l’enfonsament de l’estat del benestar, de l’autonomia política del País Valencià i a la ruïna econòmica. Han fet la nostra vida pitjor i el nostre futur, com a societat i com a poble, més difícil i incert. Però som un poble que va néixer cridant terra i llibertat, i si ens ho proposem ,tenim esperança i tindrem el futur que ens donem a nosaltres mateixos.
– Els pobles lliures necessiten democràcia. No és democràcia la repressió
d’estudiants que demanen els recursos que necessiten als centres, ni les
amenaces a treballadores i treballadors pel fet de manifestar-se i reclamar els
seus drets socials i laborals. Són democràcia els drets civils, la llibertat
d’expressió, la igualtat i la justícia que impliquen els serveis públics i universals,
com la sanitat, l’educació i els serveis socials. Dividir la societat en pública i
privada condemna les persones més febles i protegeix les més fortes. Tinguem
ben present i fem saber a qui ens escolte que la injustícia no és un dels valors
del poble valencià.
– El futur del poble Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les
infraestructures que, com l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; per
defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues
vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que
deixe de retrocedir i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; d’una Administració pública transparent, que complisca amb el requisit lingüístic i no discrimine els valencians pel fet de parlar en valencià. Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l’atur, molts d’ells sense cap tipusd’ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model
productiu i les relacions econòmiques i socials, no sols per ser més rics, sinó
perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.
– El futur dels valencians, passa també per l’escola pública i coeducadora, de
qualitat i en valencià que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés i la
formació de les persones. L’educació és clau de volta del projecte nacional. Per
això, les retallades són desinversió econòmica i social. 27 milions d’euros
menys en educació, la reducció de la plantilla de personal docent i la diàspora
de llicenciats no ens ajudaran a construir res. L’elitisme que comporten
l’augment de taxes universitàries i el descens de les beques també ens deixen
en precari a tot el poble valencià per encarar els nous temps. Necessitem tota
la nostra gent jove, formada amb recursos de tots nosaltres, treballant per al
nostre País.
– El valencià a l’escola és fonamental perquè el nostre futur, l’alumnat, els
xiquets i les xiquetes que duran les regnes d’aquest País, vetllen per ella.
Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra
llengua, i això és innegociable. Per això ens oposem al recentment aprovat
Decret sobre plurilingüisme.
– El nostre País també necessita dels seus propis mitjans de comunicació,
públics, de qualitat, veraços i en valencià. Tanmateix, ara s’ha tancat el procés de
privatització , després d’anys de deteriorament de la
gestió, amb un ERO que afecta pràcticament 1.300 famílies, que atempta
contra els drets dels treballadors i de les treballadores, i que en realitat ens fa a
totes i a tots els valencians una mica més pobres i vulnerables al procés
recentralitzador. Un pas més a la manca de pluralitat que ja ens va afectar amb
la tallada de les emissions de TV3, i que el passat dia onze va fer un altre pas
endarrere amb el rebuig a la proposta de ILP, com també s’havia rebutjat amb
el Govern anterior, evidenciant que allò que en realitat ens cal és un espai
català de comunicacions, amb TV3, ITB i RTVV. En definitiva, un pas més en el
desballestament dels serveis públics valencians, com properament FGV, amb
el pretext de la crisi i de l’asfíxia financera del Consell.
Enguany des de Compromís convidem a tota la ciutadania a gaudir i eixir al carrer a reivindicar la nostra condició de valencians, encara que ja alguns han tret els vells fantasmes per tal de clivellar la convivencia dels valencians.
No anem a consentir que ens diguen antivalencians, nosaltres estimen aquestra terra més que els que es dediquen a deixar la en mans del centralisme de l’estat, i nosaltres ens volem quedar al nostre país.
Som valencians i estem orgullosos de ser ho, i aixó, per molt que insistisquen, per molt que mentisquen, enganyen i manipulen , mai ens ho podrán llevar.
Volem fer sentir la nostra veu . La ciutadania tenim moltes formes de fer-ho, i podem alçar la nostra veu als carrers i mitjançant els òrgans de representació, però només amb el compromís actiu de tots i cadascun de nosaltres es farà realitat un demà de llibertat i de benestar
per al nostre poble Valencià.
Ser País Valencià és el contrari a ser una regió d’Espanya. És el nostre model de convivència i progrés. És el nostre futur.
Per a finalitzar , com diu la cançó que parla de la nostra diada del cantautor de Torrent, Pau Alabajos:
…no podran fer nos callar, cridarem amb tantes ganes, que l’asfalt tremolarà
Cridarem amb tantes ganes que som i volem ser : VALENCIANS